El Govern planeja congelar les pujades de la llum per als consumidors acollits al bo social davant l'escalada incessant del mercat majorista d'electricitat. Aqueixa cobertura addicional serà a càrrec 'de les empreses comercialitzadores d'energia i en el seu cas, de l'Estat', segons la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera.

Es tracta de la principal mesura dirigida a la protecció dels vulnerables que s'inclourà en un pròxim paquet addicional de mesures l'aprovació de les quals va avançar Ribera aquest dijous. Amb aqueix paquet es matisarà la retallada a les companyies elèctriques aprovat al setembre, que el Govern aclarirà '', tal com va prometre el dimecres en el Congrés el president, Pedro Sánchez, davant els advertiments del PNB, soci preferent del Govern.

Aqueixa retallada que l'Executiu matisarà està inclòs en un Reial decret llei que convalidarà aquest dijous el Congrés. La vicepresidenta tercera s'ha mostrat oberta a no aplicar-ho en el cas dels contractes que subministren electricitat a la indústria a 'preus raonables'.

A més d'aqueixes mesures per a contindre el cost energètic de la indústria davant l'amenaça d'aturades de fàbriques per la incessant pujada de preus, l'altra pota d'aqueix nou paquet normatiu serà reforçar la protecció dels vulnerables que tenen concedit el bo social congelant les seues tarifes.

Per a accedir a aqueixos descomptes, d'un mínim del 25%, aquests consumidors han de contractar el preu voluntari al xicotet consumidor (PVPC), la tarifa regulada en la qual el cost de l'energia està directament indexat al del pool, que porta mesos disparat per la pujada exponencial del gas.

Aquest divendres el preu mig diari de la subhasta de la llum superarà els 231 euros per megavat hora (MWh), el segon més alt de la història. I aquests clients, malgrat la dràstica rebaixa dels càrrecs (la part regulada del rebut que fixa el ministeri) i les retallades d'impostos que ja ha aprovat el Govern, segueixen exposats a les pujades del mercat majorista per l'energia que consumeixen.

'Probablement el que fem siga prendre mesures per a assegurar una cobertura major d'aqueix cost de l'energia per part de les empreses comercialitzadores d'energia i en el seu cas de l'Estat', va explicar aquest dijous la vicepresidenta Ribera en els corredors del Congrés.

Actualment, el bo social el financen totes les comercialitzadores elèctriques. Aquest dijous el Tribunal de Justícia de la UE sentenciava que el sistema que va estar vigent entre 2014 i 2016, que carregava el seu cost exclusivament sobre les grans del sector, és discriminatori.

Segons Transició Ecològica, 'es tracta d'una fallada que resol una qüestió prejudicial respecte al marc que regulava el bo social entre 2014 i 2016. Un marc regulador que va ser derogat i substituït pel qual hui està vigent. Per tant, no afecta el sistema en vigor de protecció dels més vulnerables. El TJUE no qüestiona l'existència d'un sistema de protecció amb contribució per part de les empreses'.

L'objectiu d'aquest reforç del bo social, segons la ministra, és que les famílies que el tinguen 'no paguen més' i que l'escalada del pool 'no els repercutisca', de manera que els preus 'es queden fixos' i 'no tinguen un increment'. Transició Ecològica confia que aquesta 'espècie de congelació del preu' o 'garantia de preu total', en expressió de Ribera, estiga vigent abans de l'hivern. 'Aquest mes d'octubre és clau', va explicar la vicepresidenta.

Aqueixa congelació del bo social se sumaria a la figura del subministrament mínim vital per als consumidors vulnerables que recull el decret llei convalidat aquest dijous, que també estableix un topall a les pujades dels consumidors acollits a la tarifa d'últim recurs (TUR) del gas natural.

Els vulnerables acollits al bo social elèctric tenen concedit al seu torn el bo social tèrmic per a calefacció, aigua calenta o cuina, que finança l'Estat i la dotació del qual es dispararà l'any vinent un 44%, segons el projecte de Pressupostos per a 2022. El projecte de llei per a descomptar a les centrals hidroelèctriques i nuclears els ingressos extra que reben per la pujada del CO₂ també preveu destinar als consumidors vulnerables més desfavorits (aquells considerats en riscos d'exclusió social) un 10% del recaptat.
Concessió automàtica

Es desconeix si sobre la taula està, entre aqueixes mesures per a reforçar el bo social a curt termini, que els descomptes del bo social elèctric es concedisquen de manera automàtica.

Aquesta última és una de les reivindicacions que han demanat les associacions de consumidors en la ronda de reunions que va iniciar Ribera de cara a la convalidació del decret, i després d'obrir una consulta pública per a reduir la volatilitat del PVPC mitjançant alguna referència a futur, una proposta que algunes associacions de consumidors rebutgen perquè creen que suposarà una major prima de risc a càrrec dels usuaris.

Aquests descomptes automàtics s'apliquen en països com Portugal o França i estaven recollits en l'Estratègia contra la Pobresa Energètica 2019-2024 que va aprovar el Govern a l'abril de 2019. A tancament d'agost, i segons Transició Ecològica, hi havia 1,19 milions de consumidors domèstics acollits al bo. Segons els consumidors, el 70% dels possibles beneficiaris es queda fora.

Consulta la notícia original ACI