Les dades sempre aporten llum. Els productes –sobretot els electrònics– que rebutgem i que podrien reparar-se generen anualment a la Unió Europea més de 35 milions de tones de residus. I provoquen pèrdues per als consumidors que opten per substituir en lloc de per reparar que aconsegueixen els 12.000 milions d'euros a l'any, segons informació de la Comissió Europea. 

Una altra dada: dels 599 dispositius elèctrics portats a un centre de reciclatge de Londres al març de 2023, més del 36% podien haver-se reutilitzat de manera immediata, i quasi altre 10% només requeria una reparació menor, segons dades analitzades per l'organització The Restart Project. Per a intentar frenar la cultura del “comprar, usar i tirar”, el Parlament Europeu va aprovar a l'abril de 2024 la coneguda com a Directiva sobre el Dret a Reparar que, en països com Espanya, s'adaptarà a les lleis nacionals abans del 31 de juliol de 2026.

Què obliga la directiva europea del dret a reparar als fabricants

L'origen d'aquesta directiva es troba en dues grans preocupacions: la protecció del consumidor i l'economia circular. Entre els seus arguments, la Comissió Europea explica que la norma busca fomentar el consum sostenible, allargar la vida útil dels béns i reduir residus i les emissions associades a la fabricació de productes nous.

Què és el dret a reparar i com afecta als consumidors?

“La Directiva europea sobre el Dret a Reparar vol que reparar siga més fàcil, més barat i més atractiu que substituir. La seua idea central és molt simple: si un producte pot reparar-se, el consumidor ha de poder fer-lo en condicions raonables, amb informació clara, peces i eines disponibles, i sense traves artificials creades pel fabricant”, assegura Pascual Martínez Espín, catedràtic de Dret Civil en la Universitat de Castella-la Manxa i membre del Centre d'Estudis de Consum.

Per a aquest expert, “no és un dret nou en sentit absolut”, és la consolidació jurídica d'una reivindicació social i reguladora que portava anys creixent, “la lluita contra l'obsolescència prematura, la millora de la reparabilidad i l'accés a peces, informació tècnica i programari de diagnòstic”, comenta Martínez Espín.

La Directiva 2024/1799 de la UE estableix que:

•  Els fabricants han d'oferir la possibilitat d'arreglar els seus productes si es trenquen, i aquestes reparacions han de ser accessibles i assequibles.
•  Les reparacions han de fer-se en un termini raonable i amb un preu just. Si no és possible, el consumidor pot reclamar un producte recondicionat.
•  Els fabricants i tallers de reparació han d'informar de manera clara sobre serveis, terminis i preus.
•  Els consumidors poden triar on reparar els seus dispositius i no tenen per què acceptar que siga el fabricant qui ho faça.
•  Els fabricants no posaran traves tècniques ni restriccions per a evitar que els béns siguen reparats (per exemple, bloqueig de programari o peces que no es venen).
•  Els països de la UE realitzaran campanyes de conscienciació i incentius perquè més productes siguen reparats.
• Es crearà una plataforma ‘en línia’ perquè els consumidors puguen accedir fàcilment a tallers de reparació i productes recondicionats.

Consulta la notícia original ACI